Silvopastura

La silvopastura és gestionar els boscos amb els ramats. Els animals pasturen els boscos, matollars, torrents, rieres, erms, corriols, etc. Els ramats disminueixen la vegetació de zones amb risc d'incendis forestals respectant el medi ambient, sense fer soroll, ni gastant combustible. Amb una correcta gestió dels boscos i de la pastura s'augmenta i es millora la biodiversitat del nostre entorn.

L’abandonament de les feines rurals ha anat acompanyat d’un abandonament del bosc, afavorint un creixement excessiu de la vegetació que, en cas d’incendi fa molt difícil i costós la seva extinció. Aquest fet lligat al canvi climàtic; menys pluges i temperatures més elevades, fa que hi hagi més incendis i molt més virulents que abans.

Es pot dir que tanquem el cicle, ja que els animals mengen massa forestal potencialment incendiable, transformant especies vegetals en carn, llet, pell, llana i fems. Aquests productes procedents d'una alimentació basada en pastures són productes de molta qualitat i saludablement molt bons, ja que s'evita l'ús de pesticides, fertilitzants i químics.

Els remugants són capaços de transformar la vegetació en aliment, ja que són un subordre de mamífers que es caracteritzen per digerir l'aliment en dues etapes, en la primera de les quals mengen l'aliment cru i el regurgiten en una forma mig digerida i que després remuguen (masteguen per segona vegada) per tal de digerir-lo. Posseeixen un aparell digestiu molt complex, dividit en quatre compartiments, i són capaços de digerir especies vegetals no comestibles per a altres mamífers.

Benestar animal

El nostre ramat està format per races autòctones, Cabra Blanca de Rasquera i Ovella ripollesa, races rústiques i adaptades al medi natural on ens trobem. Pasturen cada dia de l'any i totes les hores necessàries, potenciant així el desenvolupament dels seus instints naturals. Com herbívors que són s'alimenten exclusivament de vegetació herbàcia i matollar que troben a les pastures.

El fet de pasturar i menjar sempre a l'exterior, i de no estar estabulades i alimentar-se dins d'un corral contribueix a fer que tinguin una bona salut i a no haver de medicar de manera preventiva ni sistemàtica. A més, només les fem criar un cop a l'any, amb munta natural i sense hormonar-les, per tal de no forçar el seu cicle reproductiu.

El corral és prou gran per tal que puguin desenvolupar tots els seus instints, saltar, córrer i establir la seva jerarquia.

Les cabres i les ovelles s'alimenten exclusivament de la vegetació que es troben als boscos, matollars, rieres, erms i marges on troben una gran varietat d'espècies vegetals, d'arbres i arbustos típics de regió mediterrània i de garriga com el pi, roure, alzina, coscó, argilaga, arítjol, bruc, romaní, esbarzer, heura, ginesta, ginebra, sivina, aladerns, entre d'altres i més d'un centenar de diferents varietats herbàcies.

Pel que fa als nostres cabrits i xais mamen de les seves mares fins a l'últim dia, al principi mengen una mica de gra ecològic i branca d'alzina i olivera. Quan són una mica més grans surten a pasturar amb les mares.

Tant els xais com els cabrits tenen l'espai suficient per córrer, saltar, els hi toca l'aire i el sol, etc., fent que siguin animals sans i que no hàgem de medicar preventivament. Contribuint així a crear un aliment molt més sostenible i saludable sense químics.

Podem dir que quan mengem la carn de Remugabosc estem portant a taula els nostres boscos.